Hi ha un aspecte que es repeteix una vegada i una altra en els meus tallers i xerrades amb persones de totes les edats i realitats socials: el desconeixement de l’anatomia i fisiologia del nostre aparell sexual. La majoria dels participants (fins i tot els que acaben de treballar-ho a classe) confessen haver-ho estudiat a l’escola però haver-ho oblidat, recorden vagament els oms però en general no acaben de saber on s’ubiquen ni quina és la seva funció, tot i que formen part del seu cos.
Llegir és un plaer del qual es gaudeix amb tots el sentits, i encara hi ha un sisè gaudi: la lectura relacionant-se. Efectivament, diversos estudis suggereixen que llegir llibres en companyia, sobretot a les primeres edats –és a dir, fer allò que la gran Teresa Duran anomena “llegir abans de llegir”– enforteix les relacions i fa venir gust per la lectura.
I si basem l’educació en l’estudi i la pràctica de ser sa i feliç? Gran part de l’educació està orientada a fer una carrera i no a fer una vida. La creativitat és tan capital com l’alfabetització, i l’hem de tractar de la mateixa manera.
“Què passa quan un nen de 9 anys abandona l’escola tradicional? Senzill: hackeja la seva educació i es converteix en un nen sa i feliç. Fa dies que volta per la xarxa la dissertació que Logan LaPlante, de 13 anys, va impartir a la Universitat de Nevada. Comença recordant la pregunta paparra que els adults reiteren com un mantra: “Què vols ser quan siguis gran?”. Tenen molta imaginació, els grans, i esperen respostes com ara “astronauta” o “neurocirurgià”. Però els nens són més propensos a contestar “jugador de futbol” o “skater”: responen la qüestió amb quelcom que han experimentat i que els ha semblat divertit.
