En general en ambdós casos, els adults ens esforcem per estalviar als nens el patiment. Sovint evitem plorar davant ells i tendim a pensar que les pèrdues els resulten traumàtiques. Però més enllà de la pèrdua o el dol en si, és important com l’infant viu aquest procés. No podem estalviar-los el patiment, però si podem ajudar-los a què l’integrin de la manera més sana possible.
En funció de la seva edat, els nens expressaran el dol a la seva manera, i fins als 9 anys no conceptualitzaran la mort. En general, davant d’una mort, la família sol apartar el nen, negant-li així la possibilitat de compartir el dol amb els més propers i d’aprendre les eines per fer front a aquest moment de la vida. Traient-lo del context, li neguem la possibilitat d’integrar la pèrdua i de sentir-se acompanyat. A més, no li evitem el patiment. Moltes vegades fins i tot, intentem buscar un substitut que amorteixi aquest patiment, però simplement l’estem distraient. Més aviat el que hauríem de fer és involucrar el nen en el procés de dol tenint en compte, això si, la seva edat.
Reaccions habituals dels nens
Tristesa i depressió
Ansietat
Ràbia
Culpa
Desorganització del comportament
Sentit de la vulnerabilitat i inseguretat personal
Problemes de disciplina
Trastorns del son, atenció i concentració
Enuresis
Somatitzacions, com ara mal de cap, mal de panxa...
Com facilitar el dol?
Tot serà més fàcil si som una família afectiva, o el que és el mateix, si facilitem el record, permetem l’escolta, donem informació veraç i dosificada, amb un llenguatge senzill i adequat a cada edat, mantenim les rutines, respectem les necessitats de solitud i la participació en rituals, afavorim el suport escolar, responem a les inquietuds, els llegim contes i els dediquem més temps.
El que no ajuda:
- no tenir informació sobre el procés de dol
- no tenir en compte el nen en el procés de dol, excloure’l
- la inestabilitat
- la manca d’afecte
- la indiferència
- no escoltar els nens
- no respectar les seves emocions ni el seu espai
- no commemorar la persona que ha marxat
- la negació i/o la sobreprotecció
Llegir sobre el dol
Legitimitzar els sentiments dels infants
Animar-lo a expressar el que sent
Llegir contes
Parlar de la mort
Fer un àlbum o caixa de records
Anar al cementiri si el petit ho desitja
Estimular-lo a fer un homenatge personalitzat
Agressivitat
Manca de cooperació
Aïllament
Problemes conductuals
Baixa autoestima
Tristesa
Sentiment de pèrdua
Problemes acadèmics
Vulnerabilitat física
Problemes d’interacció social.
- Explicar-los que la decisió és exclusiva dels pares, que ells no hi han tingut res a veure i que aquest acord és el millor per a la família.
- Remarcar-los que ells seguiran tenint un pare i una mare, encara que ja no visquin junts.
- Reafirmar la seva autoestima
- Donar valor al coixí familiar: padrins, tiets, amics propers, família extensa, poden ser ara bons interlocutors i garantir-los que no estan sols
- No caure en la sobreprotecció
- Mantenir normes i límits clars i coherents
- Utilitzar llenguatge senzill i sincer
- No usar els nens com a missatgers, confessors o ‘amics’
- Ells han de saber què passarà a partir d’ara i com els afectarà, han de tenir sensació de seguretat i d’estabilitat
- Compromís mutu entre els progenitors que el benestar dels nens és la prioritat
- Buscar ajuda externa si cal: pediatra, psicòleg infantil
-Ajudar-los a percebre que la separació és una solució a una vida de parella insatisfactòria. Moltes parelles milloren la seva relació arran del divorci.
- Lectura de llibres i contes relacionats
- Explicar els perquès: manca d’entesa i dificultats de la convivència
- Parlar abans de la separació
- No s’ha de posar els fills mai de part d’un o altre. Intentar que rebutgi a un dels dos és altament perjudicial!
- Evitar que nens i nenes presenciïn baralles
- Permetre l’expressió emocional sana (si com a mare o pare pateixo, no m’amago, no passa res si ens veu plorar)
- Estimular-los a veure a l’altre, no desacreditar-lo
- En la mesura del possible, no canviar d’escola o residència fins que tinguin processat el divorci
- Compliments dels compromisos i responsabilitats, entre ells la pensió
- El paper de les noves famílies: tenir dues famílies pot ser quelcom positiu, però els nens necessiten adaptar-se als canvis en el temps adequat.
