Un centenar de persones van acompanyar-nos dissabte en la presentació pública de Petits i Grans. Des d’aquí donem moltes gràcies als qui ens vau ajudar i vau decidir, malgrat el bon clima de la diada, compartir aquesta estona amb nosaltres. Gràcies al vostre suport, avui podem dir que la família de Petits i Grans ja és una mica més extensa.
Ens vam presentar i vam explicar què som i què ens agradaria fer, però sobretot que per a fer-ho realitat necessitem sumar complicitats. Petits i Grans no només necessita socis per existir, també mans i idees, persones i famílies amb il·lusions i ganes de fer-se seu aquest projecte.
Enrique Blay va ser un bon còmplice també, compartint el seu protagonisme amb nosaltres. La seva conferència sobre “Claus de la comunicació emocional i resolució de conflictes” va partir d’una premissa bàsica: fem que els nostres fills se sentin incondicionalment estimats. Això, que a priori sembla tan obvi i senzill, és un art, amb quelcom de sagrat, i necessita intenció, coneixement i esforç. Per l’adult racional i acostumat als conceptes i a enjudiciar, la percepció cent per cent emocional dels infants sovint resulta aclaparadora.
Però cada cop més, nens i nenes exigeixen ser ells mateixos amb forta determinació i caràcter, tot demandant models relacionals nous. Escoltar, estar present i donar-los temps de qualitat, deixar-los espai de llibertat per sentir, sense jutjar, parlar-los de les nostres pròpies emocions, afavorir l’empatia, diferenciar-los a ells de la seva conducta i posar límits en equilibri potenciant l’aprenentatge i la responsabilitat, són algunes de les claus que Enrique Blay ens va transmetre.
Aprendre a reconèixer i gestionar les pròpies emocions és essencial per gaudir de relacions sanes i d’autoestima. Per això, l’aliment afectiu – va afegir– ja des de la gestació i el naixement i per descomptat durant la infantesa, és tan important pel desenvolupament neuronal infantil com ho és l’aliment nutrient. Però no només pels nens. En definitiva, qui estima a un nen sembra amor pel futur. I això ja no és només cosa de nens. Això ja és cosa de tots.